El riu Mekong és un dels rius més llargs del món amb una longitud de més de 4500 km convertint-lo amb el riu més llarg del sud est Asiàtic. Neix a la serralada de l’Himàlaia i desemboca al mar de la Xina meridional. Transcorre a través de la província de Yunnan i segueix per Myanmar, Tailàndia, Laos, Cambodja i Vietnam. És l’únic dels rius asiàtics que transcorre per tants països i alguns trams fa de frontera natural entre Tailàndia i Laos.
El seu nom prové de la contracció de las paraules tailandeses
Mae Nam Khong i el seu significat vindria a ser “mare d’aigua”.
El Mekong és un dels pilars de riquesa per molts països pels que passa ja que proporciona aliment a unes cent milions de persones. Anualment es capturen 1300000 t de peix i viuen en ell més de 1200 especies de peix. Entre elles destaca el panga, peix blanc molt barat en els mercats d’Europa. La riquesa del seu caudal es la base d’un altre riquesa, l’agrícola, sent l’arròs el seu principal producte. De fet, Vietnam és el segon productor mundial d’aquest cereal. Per tant, es pot dir que aquest riu és l’ànima del país on estic ara, Laos, ja que més de 2000km transcorren per aquest país, travessant de nord a sud..
Després de creuar frontera i fer papeleos amb el passaport, comprar tiquets i agafar varis tuk-tuks i busos per fi arribo a la barca, coneguda aquí com “slow boat”, (8 hores el primer dia i 10 hores el segon dia, vamos!) pel que podeu imaginar la velocitat no és la màxima prioritat.
La barca com totes les que creuen el riu Mekong és estreta i allargada. Els seients semblen trets d’algun autobús o tren i estan posats allà en fila, tal qual, a primera vista semblen còmodes, no tan quan la barca s’omple fins l’últim seient de gent i llavors estàs encaixat amb el del costat i es comença a sentir aquell calor humà de tots els motxileros sota el sol de 30 graus... per sort al meu costat tinc un Japo primet que gairebé no es mou i es passa les 8 hores de trajecte llegint, sense moure’s, al·lucinant, de tan en tan li vaig oferint menjar i deixa anar algun somriure.
La barca no te tancaments laterals i pots observar constantment el paisatge amb la densitat de selva que t’envolta, l’immens verdor de les muntanyes que et rodegen, el color marro xocolata del riu Mekong, la vida dels poblats a peu del riu, les petites embarcacions de pesca, els nens banyant-se, les vaques pasturant i naturalment sentir el calor i la humitat del Mekong.
El paisatge que et rodeja al ritme lent de la barca et va hipnotitzant i et vas oblidant de les incomoditats de la barca, que al cap d’unes hores ... en són moltes! Durant les dos primeres hores de recorregut es poden veure les dos ribes dels dos països, Laos i Tailàndia. Després naveguem només per territori Laosià, és impressionant mirar el paisatge i sentir que et pers en el seu ritme vital, t’envoltes del reflexa de les muntanyes i del paisatge indescriptible.
El trajecte cadascú el sobreviu com pot, hi ha un grup de joves alguns d’ells yankis i altres francesos que es fan la seva festa particular a la barca com si es dirigissin a Pachá d’Ibiza, bevent whisky local a tope, cervesa Beerlao com bojos , cantant i cridant... perquè us feu una idea la barca va haver de parar a diferents embarcacions per carregar més cervesa, per sort estan lluny de mi i amb el soroll del motor no els sento.
Al capvespre la barca s’atura a Pak Beng un “poblet” per passar la nit i continuar l’endemà, després de 8 hores baixem de la barca, estic rebentada, negocio amb la primera dona que m’ofereix una guesthouse i vaig directa.
L’endemà la barca surt a les 8 del matí per continuar el viatge cap a Luang Prabang, l’antiga mística capital de Laos.
El segon dia no tinc la sort de tenir el meu colegui Japo al costat i em toca un dels seients que estan just darrera del motor, evidentment el motor està destapat allà mig, pim pam, i és justament aquella part de la barca on els laterals no estan oberts,yeah! només hi han petites finestretes per anar treien el cap... la veritat que aquí el viatge és fa mooooolt més pesat, el soroll de la barca és horrorós, tan que dos noies franceses que tinc al costat comencen a repartir paper de wc per utilitzar lo de taps per les orelles, la veritat que la idea triunfa bastant, no són taps de silicona però t'aillen bastant. Tot i així al cap de poques hores les franceses desesperades s'apunten a la festa de les Beerlao una,dos,tres... fins que acabant ballant "dándolo todo" entre la fumera que desprèn el motor que també es va condensant allà...
A part d’això el dia segueix igual que el passat, parlar amb els companys indignats com jo que ens ha tocat aquella part de la barca, anar canviant els taps de paper wc, fer fotos, vídeos, llegir, musica i menjar. De tan en tan per estirar les cames vas a darrera de tot de la barca, des d’allà el paisatge és brutal perquè ho vas veient tot a mesura que la barca va allunyat-se, però estar allà també és una odissea ... hi ha una petita “cuina” 2 olles amb brases i moltes bosses de brossa penjades, ah! I també hi ha el detallet d'un bolquer penjat, bastant pudent la veritat (el podeu veure a la foto xD). Per sort el paisatge t’hipnotitza i t’aïlla de tot...
Després de 10 hores navegant...per fi arribem a la màgica ciutat de Luang Prabang! situada al nord de Laos sent una de les principals atraccions del país.
Després d’estar dos dies navegant pel hipnòtic Mekong estic segura que hi haurà qui recordi aquest viatge com el pitjor de la seva vida, el recordarà per les mil incomoditats, el calor, la humitat, el soroll del motor ... o qui el recordarà com algu màgic, inoblidable i indescriptible. Cadascú tindrà la seva pròpia experiència i la seva pròpia aventura, al cap i a la fi això és el viatge ,anar vivint experiències i cada persona les viurà i les percebrà d’una manera diferent. Sense dubte per mi ha estat una experiència inoblidable amb un record d’amor - odi que recomano a tothom que creui la frontera del nord de Tailàndia amb Laos.
%2B22.39.12.png)
